Són novel·les ambientades en temps de guerra o postguerra i per això les històries que narren són prou dramàtiques i fortes. Arriben més fàcilment a l'ànima i acostumen a donar-nos lliçons esperançadores.
El noi del pijama de ratlles de John Boyne. Empúries (2007).Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.
Cor de llop de Francesca Aliern. Cossetània (2007).Una història d’hòmens impetuosos i valents, gent de riu que lluita sense encongir-se per una vida digna i que llaura el futur dels seus fills amb les seues pròpies mans. Fills d’una societat caracteritzada per les grans desigualtats socials de principis de segle XX, els protagonistes d’aquesta història han de suportar el pes d’un passat marcat per la tragèdia i plantar cara al futur amb decisió i esperança.
Ulls verds de Marc Pallarès. Columna (2009).Amb només vint anys en Maties i l'Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d'acabar la Guerra Civil. Els han arribat rumors sobre les intencions dels nous dirigents: sembla que tota persona no afecta al règim serà perseguida, i a en Maties, tot i haver-se mantingut al marge, se'l coneix per les seves idees pròximes a la República. La parella travessa Catalunya de sud a nord i, seguint la costa, arriba a Marsella, on s'embarca a un vaixell en direcció a Veracruz (Mèxic). Uns amics també emigrats allà els ajuden a instal·lar-se. El matrimoni s'hi estableix i tenen una filla que voldrà conèixer les arrels de la seva família i tornar als seus orígens.
La nena dels tres noms de Tami Shem-Tov. Columna (2008).Aquesta és la meravellosa història d’una nena que en néixer va rebre el nom de Jacqueline, que la guerra va fer que l’anomenessin Lieneke i que una sèrie de coincidències han fet que avui la coneguem com a Nili.
La seva hauria pogut ser una història més; el destí, però, ha volgut que ens trobem davant d’un dels testimonis més reveladors i lúcids d’un dels períodes més cruels de la història de la humanitat. Basada en fets reals, La nena dels tres noms és una faula sobre el bé i el mal i el poder il•limitat de la fe quan tot sembla perdut: un cant a l’esperança en majúscules.
Dóna la mà a la petita Lieneke i deixa que la seva innocència et faci de guia al llarg d’unes pàgines farcides de màgia i que il•lustren, gràcies també als magnífics dibuixos del seu pare, que la història de la Lieneke no és només la seva sinó que és la història de tot un poble.
La seva hauria pogut ser una història més; el destí, però, ha volgut que ens trobem davant d’un dels testimonis més reveladors i lúcids d’un dels períodes més cruels de la història de la humanitat. Basada en fets reals, La nena dels tres noms és una faula sobre el bé i el mal i el poder il•limitat de la fe quan tot sembla perdut: un cant a l’esperança en majúscules.
Dóna la mà a la petita Lieneke i deixa que la seva innocència et faci de guia al llarg d’unes pàgines farcides de màgia i que il•lustren, gràcies també als magnífics dibuixos del seu pare, que la història de la Lieneke no és només la seva sinó que és la història de tot un poble.
Per a qui estigui cansat o cansada de les guerres, us proposem una alternativa, que no hi té res a veure:
Comer en Italia, rezar en India, amar en Indonesia d'Elisabeth Gilbert. Aguilar (2007). Divertidíssima crònica autobiogràfica d'una cerca espiritual transcontinental. Elizabeth Gilbert comparteix un viatge a través de tres països molt diferents entre ells, i les lliçons apreses a cadascun d'ells. Podem veure, el caràcter dels llocs visitats i dels seus habitants; de quina manera l'entorn contribueix al seu procés intern de curació emocional, i els incansables diàlegs interns que són el fil conductor de la història.
Us esperen a la biblioteca!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada